El Príncep de Miguasha

Ell i Ella estan sols en escena, en penombra. No saben ben bé què ha passat fora, però tot apunta a una catàstrofe de caire apocalíptic. Els rescataran? On són els mitjans que les autoritats ja haurien dhaver desplegat? Langoixa daquests moments daïllament es tradueix en una tensa serenitat que els fa mirar enrere i fixar-se en els senyals que havien advertit durant tant de temps. Rememoren tot el que sha anat perdent amb el pas dels anys, des de la salut democràtica, la fauna i la flora fins a les coses més simples del dia a dia. Sense oblidar el sorprenent Príncep de Miguasha… Però, encara en aquestes condicions, la vida continua i hi afloren tensions i desencontres íntims.En aquesta obra, Serge Lamothe, amb una extrema sobrietat de mitjans, ens convida a mirar-nos per dins i per fora, i a reflexionar sobre el risc que una història com aquesta ens puga atrapar algun dia. A tots, però també a cadascun de nosaltres amb les nostres vivències personals, com els passa a Ell i a Ella en escena. Una obra colpidora en què, inesperadament, arribem a comprendre que, de tanta desemparança, poden nàixer noves energies.

Miguasha: la situació angoixant en què viuen els personatges no els impedeix explorar la seua pròpia relació personal, des dels records compartits fins als seus desacords més profunds. Tal vegada estan a la vora del final, tal vegada tot es va a acabar, però les paradoxes de l’ésser humà, en la seua dimensió més íntima, continuen sent substància de la vida. I no està escrit el seu final, com suggereix el desenllaç de l’obra…

Extracto